Ens volem vives i lliures, no mortes per defensar-nos

“Ens volem vives i lliures” és un eslògan de les manifestacions contra la violència envers les dones. Sembla una obvietat, oi? Les dones volem viure i circular lliurement pel món. Doncs no ho és. Ara, en ple segle XXI, encara cal lluitar per una finalitat tan evident.

Escrivim aquest text a la llum de dues sentències recents. En una resulta que a un home que va intentar matar la seva dona, a cops i escanyant-la, li han rebaixat la pena perquè va parar voluntàriament d’escanyar-la. Sí, he subratllat la paraula voluntàriament sobretot perquè ho feia davant del seu fill i de la seva filla de 4 i 5 anys. O sigui, a mig escanyament, li va venir una llum i va parar. No la va rematar.

L’altre cas és el d’una noia que demanava plorant que no la violessin. Dos homes, oncle i nebot, junts en família i en acció invasiva, ho van fer. Els han condemnat només per abús. Es veu que la noia no es va resistir prou.

Sembla que haguem retrocedit a mitjan segle XX, quan a l’Espanya de Franco es glorificava Maria Goretti o Josefina Vilaseca, mortes pels seus agressors sexuals.

És l’hora de reivindicar que quan una dona diu que no vol relacions és perquè no en vol. I aquesta negació ha de ser suficient perquè l’agressor sigui condemnat si abusa d’ella. El mateix si una dona és ferida per un home que la pega i tracta d’escanyar-la: això ha de ser considerat temptativa d’homicidi. Amb l’agravant d’haver-ho fet davant dels fills menors.

No volem màrtirs. Ens volem vives i lliures.

A l’Associació in via ens sumem a una reivindicació que de tant òbvia no sembla necessària, si no fos que les sentències judicials recents així ho indiquen. Seguim lluitant per una societat per a tot@s, especialment en aquest 25 de novembre de 2018, Dia de la lluita contra la violència masclista.

Manolita SanzVocal de la Junta de l’Associació in via

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *