Infàncies silenciades: el dret a ser escoltades en un món que les ignora

Avui, 20 de novembre, Dia Internacional dels Drets de la Infància, des de l’Associació in via, compromesa amb un apoderament efectiu, real i coherent de les infàncies amb què treballem, volem fer una crida més ferma que mai a defensar un dels drets fonamentals que, en una societat sovint adultocèntrica, es veu silenciat en nombroses ocasions: el dret a ser escoltats. Aquesta omissió resulta, de manera paradoxal, en una de les injustícies més grans a les quals s’enfronta. 

Som absolutament conscients, i treballem en el nostre dia a dia, perquè les infàncies que acompanyem des de l’Associació in via puguin tenir garantits drets bàsics i inqüestionables com són el dret a un habitatge en condicions dignes, el dret a l’educació de qualitat i el dret a viure lliures de violències, ja que aquest és l’únic camí perquè puguin tenir un benestar emocional i una salut física i mental que els pugui permetre viure amb dignitat i amb unes totals garanties de futur.  

Cap infant hauria de ser violentat mai, sigui aquesta violència del tipus que sigui, i és la nostra responsabilitat inapel·lable entendre que són especialment vulnerables i dependents dels adults i adultes que els envolten. Amb aquesta mirada que té en compte de manera integral la intersecció de l’edatisme, hauríem d’exercir una tolerància zero davant tota mena de situació de desprotecció a qualsevol infant del món… Fa mal, molt de mal, veure les imatges de Gaza actuals, i d’altres llocs del món, on la infància mor de fam, de fred i és assassinada directament a mans d’altres éssers humans. És absolutament cruel que això li passi a qualsevol ésser humà, i en especial als infants, ja que són els més vulnerables i és per això que és especialment esfereïdor.  

I després de veure com aquest món ple de violència està volatilitzant el futur de la humanitat sense contemplacions, tornem a la nostra situació occidental i privilegiada, a parlar d’emocions, de comunicació, de benestar emocional i d’escoltar a la infància, perquè sense això tampoc es poden garantir els drets fonamentals de les infàncies que acompanyem. 

És per això que el dret a ser escoltat ha d’anar més enllà de l’expressió verbal de la voluntat, de les opinions de l’infant i del fet que aquestes es tinguin en compte. L’escolta s’ha d’entendre en un sentit molt més ampli, tenint en compte les necessitats i les demandes verbals i no verbals dels infants, i els signes físics o psíquics que aquests infants puguin presentar en qualsevol situació. 

La Convenció sobre els Drets de l’Infant marca un viratge en la condició històrica de la infància i l’adolescència: l’infant com a objecte de compassió-repressió, l’ésser incapaç o incomplet —com sostenien les velles concepcions— esdevé un subjecte capaç d’exercir i exigir els seus drets. El nen, la nena i l’adolescent ja no són patrimoni dels adults, sinó que han de ser respectats com a individus que tenen una capacitat creixent per involucrar-se i influir en els processos de decisió que incideixen en la seva vida, siguin de l’índole que siguin.  

El dret a la participació dona suport a la transformació del rol d’infants i adolescents en la societat, perquè aquests passen de ser simples beneficiaris de mesures de protecció o receptors de serveis a ser participants en el procés.  

Quan els infants o adolescents participen estan aprenent i adquireixen més poder de decisió sobre la seva vida. Confien més en si mateixos, s’enforteix la seva autoestima i la seva autonomia. Senten que les seves opinions són valuoses, que poden fer contribucions a la societat perquè tenen una experiència i un coneixement únics. 

També es potencia el seu sentiment de pertinença i responsabilitat. Per exemple, quan s’involucren en l’organització d’algun esdeveniment o projecte i n’estableixen les regles de funcionament i d’integració, se’n senten coautors, accepten les normes i possiblement voldran donar-li continuïtat. 

Estan més protegits, perquè els que s’expressen per si mateixos, els que estan informats, es poden enfrontar millor a les amenaces, saben demanar ajuda i estan més ben preparats per evitar situacions de risc. 

Així mateix, es desenvolupa la seva capacitat per promoure canvis i es promou una cultura democràtica, perquè aquesta implica escoltar diferents punts de vista, sospesar opcions i compartir la presa de decisions. 

Com a professionals i com a ciutadanes que compartim el nostre dia a dia amb les infàncies, és absolutament essencial tenir present que, en el camí cap a l’escolta i la participació dels infants, sovint hi ha moltes formes que no són autèntiques. Aquestes formes es donen a nivell simbòlic o quan es parla de les seves necessitats des de la perspectiva adulta. Per això, és imprescindible que avancem cap a maneres genuïnes i reals d’escolta i participació, on el resultat sigui que la mirada adulta esdevingui invisible quan estem parlant de les seves necessitats. 

No estem parlant de deixar els aspectes de cura i experiència adulta sobre qüestions bàsiques de banda, sinó per exemple escoltar quan un infant expressa tenir set, no tenir gana o estar cansat/da, perquè fins i tot això ho qüestionem de manera molt subtil, ja que el paternalisme està absolutament present en les relacions amb ells i elles.  

Des d’aquesta part del món, on les injustícies són menors que en d’altres, la nostra responsabilitat és acompanyar-los a què siguin capaços de crear una societat més justa, igualitària i amb mirada de drets humans. És per això que els hi hem de donar el paper de ser protagonistes de la seva història, de les seves emocions, impulsant l’escolta i la participació, i deixant de banda les relacions de poder i control adultes impregnades històricament, com qualsevol malson del qual sortir, com qualsevol guerra de què recuperar-se.