Denunciem l’exclusió immobiliària de dones supervivents de violència masclista

Tot i tenir suport econòmic i seguiment professional, molts propietaris es neguen a llogar pisos quan saben que seran per a dones que han patit violència

Des de l’Associació in via denunciem una problemàtica greu i invisibilitzada: la dificultat per accedir a habitatge de lloguer per a dones que han patit violència masclista. Tot i tenir garantits els pagaments i comptar amb un acompanyament integral, moltes immobiliàries i propietaris particulars rebutgen acollir aquestes dones com a inquilines.

“Quan expliques per què necessites el pic, sovint s’acaba la conversa. No passem de la primera trucada”, explica Irene Andrés, directora de projectes i+D+I de l‘Associació in via.

Estigma i desconeixement: els murs invisibles

El rebuig es justifica sovint amb la por que l’agressor pugui aparèixer o per possibles problemes amb el veïnat, però des de l’entitat assegurem que la confidencialitat és absoluta i no hi ha risc per a la comunitat. A més, assumim el pagament, la neteja i el seguiment, garantint una convivència estable i segura.

Tal com explica Andrés, moltes dones que atenem a l’Associació in via passen per situacions extremes, vivint en pensions o albergs amb fills i filles petits mentre esperen una plaça pública. Per això, els pisos que gestionem són espais de transició i reparació, compartits amb diverses dones i unitats familiars, on poden començar a recuperar la seva autonomia i dignitat.

Des de l’Associació in via denunciem que aquest rebuig constant que rebem a l’hora de llogar pisos és una expressió de violència estructural. Per això, fem una crida directa a propietaris i professionals del sector immobiliari: “No volem generar una dependència institucional. Necessitem que la societat ens obri les portes”, conclou Andrés López. “Parlar de la violència està bé, però el que fa falta és actuar. Obrir un pis pot canviar una vida”.

Si tens un pis i vols marcar la diferència, escriu-nos a: iandres@invia.cat.