Article escrit per Cova Alvàrez, tècnica experta en gènere, sexualitats y violència masclista a l’Associació “in via”, en motiu del 8 de març,  Dia Internacional de les Dones.

Fer soroll

Diu Virginia Rodrigo -baterista, percussionista, compositora- que, després d’haver impartit unes deu mil hores de classe a homes i dones d’estrats socials i edats molt diverses, ha pogut concloure que les segones acostumen a establir, a priori, un major contacte amb el ritme que els primers, de ben segur perquè els jocs infantils “per nenes” incorporen, precisament, el ritme, la melodia i el moviment, mentre que els jocs infantils dels nens estan més centrats en les destreses físiques i el desenvolupament de l’ús de la força- Tot i així, l’autora comenta, com a segona dada significativa, que les dones toquen a un volum molt menor que els seus companys masculins.

Abans de donar com a explicació que la força és, suposadament, superior en els homes, Virginia Rodrigo puntualitza que per tocar percussió el més determinant no és la força sinó el control de la mateixa. En les classes grupals, no obstant això, els homes toquen invariablement molt més fort que les dones, independentment de la destresa que hagin adquirit i amb molta menys vergonya, mentre que elles semblen tocar demanant permís.

La reflexió que realitza és contundent: “les dones estem entrenades per no fer soroll, per no ocupar espai, per tancar les cames i parlar baixet. Sí, tocar percussió és un acte d’apoderament per les dones i crec que és d’aquí d’on ve aquest furor de batucades i dones tocant tambors, perquè estem necessitant fer soroll. Estem àvides de fer tot el que és divertit, els que ens apodera i ens fa recuperar l’alegria i la dignitat de viure”.

Els últims mesos han estat plens de soroll de dones que marxaven en ruta a través d’Estats Units contra el seu actual president i el seu reconegut mensypreu als drets humans en general i a les dones en particular. La Marxa de les Dones es va fer eco en d’altres països que van secundar el missatge i la visió, amb dones armades amb dades esborronadores sobre violència de gènere. La necessitat de reclamar “ni una menys” o “ens volem vives” que remarquen la realitat del feminicidi en molts països de la Terra, a més d’assenyalar i publicar experiències vexatòries, actituds masclistes i/o d’assetjament i històries d’abús sexual per part de moltes dones al llarg i ample del món, exposa, de forma clara, la necessitat de fer soroll com a mitjà de reivindicació de drets, transformació social i apoderament personal.

Fer soroll, dir en veu alta i pública, es converteix sempre per a les dones en una necessitat que incorpora riscos, però de l’assumpció de la qual depèn també sempre la realitat de la seva dignitat personal i el dret a construir una vida des del paràmetre de la llibertat i absència. Ha d’assumir-se tanmateix que en això de fer soroll i trencar els silencis, existeix una trajectòria, una genealogia de dones i lluita pels drets d’igualtat que precedeix i explica l’existència del dia d’avui i el que fins ara hem aconseguit: si avui puc escriure això i fer exactament el que faig, és gràcies al camí recorregut per altres que van fer la seva part, es van posar en dubte, van deixar de demanar permís i van tocar més alt.

“La necessitat de fer soroll com a mitjà de reivindicació de drets, transformació social i apoderament personal”

La situació actual de les dones

Dit això, fem un recompte del que hi ha per celebrar i del que no en un dia com avui. En els últims tretze, anys han mort a Espanya 866 dones per violència masclista i més de vint en els dos primers mesos de 2017. A aquestes dades cal incloure les dades mai oficials, fosques, amagades y elevades de la violència sexual, les actituds i comportaments sexistes que bombardegen el dia a dia a través de la publicitat. L’últim i vergonyós reclam d’una discoteca a Barcelona que convidava a les dones a entrar sense roba interior a canvi de diners i alcohol és només una mostra entre milers d’exemples possibles de la sexualització i reificació constants del cos femení, i de l’assumit dret a fer a les dones, noies i nenes qualsevol comentari d’índole sexual al carrer o espais públics.

Tanmateix, les dades sobre feina, igualtat salarial, conciliació i possibilitats de promocionar no permeten establir una conclusió positiva sobre l’equitat de partida per aconseguir les mateixes coses des dels mateixos drets considerats a priori en el nostre marc legal i constitucional.

Això pel que fa al panorama estatal. Però fronteres cap enfora, el mapa mundial de les dones és, en la majoria de les seves localitzacions, molt més atroç i la violència econòmica, psicològica, sexual i física afecta a dones i nenes a diferents nivells en tots els contextos socials: hi ha estats que articulen una violència estructural i integral cap a les dones que redueixen la seva vida al sofriment i l’absència de llibertats, drets i felicitat, incorporant pràctiques com mutilacions genitals, lapidacions, matrimonis infantils o les violacions grupals sistematitzades. Els cossos femenins s’utilitzen com armes de guerra en conflictes bèl·lics de les formes més horribles, tal com succeeix al Congo capital mundial de la violació. El tràfic sexual i la tracta afecten fonamentalment a dones i nenes. La por a patir una violació o abusos sexuals és un espai de risc en què les dones han estat socialitzades des de la infància, dins d’una extensa cultura de violació des de la que s’assumeix que són les “víctimes potencials” les que han de responsabilitzar-se del risc que corren i que d’elles depèn la seva prevenció.

“El 8 de març, com la resta de dies de l’any, és un pas més en el camí viu a través del compromís amb la construcció d’un món més just, més lliure i més bell, en què totes puguem ser el que volem ser”

Massa soroll silenciat o fora de la partitura dels governs i compromisos estatals i internacionals. Massa dones carregant amb la responsabilitat de la seva protecció i el seu propi cadàver. Massa culpa col·locada en el lloc incorrecte de la balança: els mecanismes de culpabilitat a les víctimes i la impunitat dels agressors són perversos, tentaculars i en ocasions, sistematitzats.

Tenint en compte l’estat alarmant de la qüestió, el Dia Internacional de les Dones és una data important i no, no cal preguntar-se en cap cas per què no existeix un Dia Internacional dels Drets dels Homes ni parlar del “tema de la dona” com un punt més a l’agenda o un dret anecdòtic i aïllat, quasi una qüestió fruit del capritx d’un grup de dones feministes, poc conformistes amb el tros del pastís de la igualtat del que haurien de tenir.

El Dia Internacional de les dones

El 8 de març és un recordatori d’on estem i d’on venim, una revisió de dades i, per desgràcia, un recompte de dones mortes, violades i expropiades de les seves vides. Una oportunitat per retornar la perspectiva i posar sobre la taula les situacions i condicions de les dones en tot el món, de les relacions humanes en general i el que succeeix dins d’elles quan es sexualitzen i encotillen en un codi reduït de comportaments possibles.

El 8 de març, com la resta de dies de l’any, és un pas més en el camí viu a través del compromís amb la construcció d’un món més just, més lliure i més bell, en què totes puguem ser el que volem ser, explorar el que volem explorar i utilitzar les nostres ments i cossos com considerem. És un dia per recordar el que hem aconseguit i el que ens queda per aconseguir, que és molt en tots dos casos, per seguir explicant que la igualtat real no són només lleis i declaracions institucionals, sinó que té a veure amb els gestos concrets, actituds personals, models educatius justos i una feina contínua en la construcció de valors d’igualtat, solidaritat, respecte i responsabilitat individual i social.

El 8 de març és un dia per homenatjar sorollosament i per donar lloc en la memòria col·lectiva que els hi pertoca a totes aquelles dones trencadores que, amb la seva valentia i el seu soroll, ens han fet i ens fan avançar com a societat i que aquest món sigui més igualitari i més habitable. Les dones que no guarden silenci ni accepten la mort, els cops, la reclusió o el demanar permís, que ensenyen i animen a lluitar amb elles.

El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones, totes les dones, que treballen en la construcció d’una vida pròpia, plena i sense violència ni cotilles, dones i nenes que protesten i que trenquen el silenci, els destins esperats i escollits per altres, s’embruten i canvien el món.