El projecte OLIVIA: trencant el silenci sobre la violència filioparental

La violència filioparental (VFP), tot i ser una realitat creixent, continua essent una de les formes de violència més invisibilitzades dins l’àmbit familiar. Es tracta de situacions en què adolescents o joves exerceixen agressions físiques, verbals o emocionals contra les seves figures de referència –principalment mares-, però també pares o altres cuidadors.  

Amb més de 20 anys d’experiència en l’abordatge d’aquesta problemàtica, a l’Associació in via desenvolupem el Projecte OLIVIA, una iniciativa específica per atendre famílies que conviuen amb situacions de VFP, que s’ha consolidat com un recurs terapèutic referent al territori català. 

Una violència sovint silenciosa 

El tabú i la vergonya social dificulten el reconeixement i la visibilització de la VFP. Moltes famílies amaguen el conflicte per por de ser jutjades, fet que provoca que la demanda d’ajuda arribi quan el malestar està molt cronificat. L’experiència del Projecte OLIVIA evidencia que aquests casos no són fets aïllats, sinó que responen a dinàmiques relacionals complexes, sovint marcades per la violència masclista, l’absència de límits clars o la manca d’acords parentals. 

Segons dades de l’any 2024, el 70% dels joves atesos tenen més de 15 anys, i en molts casos s’ha detectat una convivència familiar deteriorada, intents d’expulsió del domicili o intervencions policials prèvies. En aquest context, el Projecte OLIVIA ofereix una resposta integral que combina teràpia individual i familiar i un treball en xarxa amb altres recursos interns i externs. 

L’enfocament del projecte 

El Projecte OLIVIA es fonamenta en una intervenció terapèutica sistèmica i multidisciplinària, que situa la persona en el centre, però considera tot el sistema familiar. A més, incorpora una perspectiva de gènere interseccional, atenta a les discriminacions que poden patir les famílies per motius culturals, econòmics o de gènere. 

Perfils i problemàtiques 

A través del projecte hem atès un total de 96 famílies i 183 persones. D’aquestes, gairebé la meitat són famílies monomarentals, amb una participació molt desigual del pare en el procés terapèutic. En el 60% dels casos, el pare està absent o no implicat, fet que suposa una gran càrrega emocional i funcional per a les mares. 

Els perfils de famílies són diversos i es detecta una elevada presència de dinàmiques relacionals problemàtiques. Entre les dificultats més comunes hi ha: 

• Comunicació violenta dins la família. 
• Dificultats per establir límits i normes adequades. 
• Estils parentals incoherents o contradictoris. 
• Absència d’empatia i baixa regulació emocional. 
• Situacions de violència masclista activa o passada. 

Cal destacar que en un 42% dels casos hi havia antecedents clars de violència masclista i en un 64%, aquests antecedents estaven també presents en la família d’origen dels progenitors i progenitores, revelant una transmissió intergeneracional de la violència. 

La força transformadora de la teràpia 

Un dels aspectes clau del projecte és el seu compromís amb la transformació de les narratives familiars. A través de la teràpia, es treballa per tal que els progenitors recuperin el seu rol educatiu i emocional, i que els joves puguin diferenciar-se de manera saludable de les seves figures parentals. Quan la corresponsabilitat esdevé una realitat dins el procés terapèutic, es produeixen millores significatives: disminució de la violència, establiment de límits clars i reconeixement mutu dins la família. 

Així i tot, els casos més greus sovint requereixen processos llargs i complexos, amb moments de retrocés i resistència. És en aquests escenaris on el treball en xarxa i la derivació a altres recursos esdevenen fonamentals. 

Sensibilització i canvi social 

En un context marcat per l’augment dels conflictes familiars i l’esgotament dels models tradicionals de criança, projectes com l’OLIVIA ofereixen una alternativa realista i empàtica per abordar el malestar familiar des d’un lloc de respecte, reparació i apoderament. 

Mirant endavant 

L’experiència d’OLIVIA demostra que abordar la violència filioparental no és només possible, sinó necessari. Amb recursos especialitzats, un enfocament sistèmic i una mirada de gènere, es poden transformar dinàmiques familiars disfuncionals i trencar cicles de violència heretats. 

Però perquè això sigui una realitat per a tothom, calen més recursos i una major sensibilització social. Reconèixer que els conflictes familiars són abordables i que buscar ajuda és un acte de responsabilitat col·lectiva és el primer pas per construir famílies més sanes i cohesionades.