Aquest Sant Jordi, regala llibres feministes! 

Ja som a les portes de Sant Jordi, i des de l’Associació in via venim carregades de recomanacions de llibres feministes que no et pots perdre. Sigui per regalar als teus éssers estimats, sigui per ampliar el teu catàleg personal, tots aquests llibres t’ajudaran a trobar arguments per combatre el masclisme i continuar defensant el feminisme! 

Assaig 

Seguint el llegat del feminisme negre, rastrejant una fenomenologia queer, qüestionant les mirades reduccionistes de la llar i renegant de la felicitat com a manera decontrolar el sexe i el gènere, Ahmed reivindica i reflexiona entorn de la figura de la feminista aixafaguitarres. Alhora, ens mostra com es formulen mecanismes de suport per sobreviure a les demolidores experiències d’enfrontar-se als murs del racisme i el sexisme. El kit de supervivència aixafaguitarres i el manifest aixafaguitarres amb què conclou el llibre ens proporcionen les eines pràctiques necessàries per viure una vida feminista. 

La cura és un pilar essencial de la civilització, però no dels interessos de la política. La cura ha quedat menystinguda i relegada a l’àmbit privat i en mans de les dones i altres grups marginalitzats. 

En aquest llibre, Tronto explora la “crisi de la cura” a les societats industrials, i observa que el mercat lliure converteix la cura, i les persones que la donen i la reben, en subjecte d’explotació. A través de l’anàlisi socioeconòmica, qüestiona el mantra de la mercantilització de la cura, i insta que repensem qui n’és responsable i que reconeguem el paper fonamental de les institucions per garantir que qui necessita la cura en rebi. Tronto recomana que el treball de cura sigui considerat com una responsabilitat governamental per tal de fer-lo més valorat, més segur i més democràtic. 

Què és, ben bé, això de l’amor? Què el defineix? A qui el dirigim, i amb quines premisses? Per què sovint les idees i concepcions que construïm al voltant d’aquesta paraula fallen i ens fan mal? Un dels problemes de l’amor, segons bell hooks, és que no en tenim una definició comuna i concreta. Creixem amb la promesa de l’amor, i la realitat és que molta gent adulta té la sensació de no tenir ni idea de com estimar, començant per si mateixa. Amb l’agudesa habitual i el talent i voluntat que té de fer-se entendre, hooks planteja noves formes de pensar l’amor, que defineix com una acció i no com un sentiment, i desmunta tots els obstacles que la cultura patriarcal posa a unes relacions d’amor sanes. Al llarg de l’obra, hooks explica com de petits formem les nocions de què és donar i rebre amor i la vinculació que l’amor té amb la nostra vida privada i pública. Així mateix, desafia els paradigmes que diuen que l’amor romàntic és el més important de tots, i que l’amor real està impregnat de sexe i desig. 

Narrativa 

El 2 de novembre de 2020, Caroline Darian rep una trucada de la policia amb una notícia bomba: el seu pare es troba sota custòdia policial, acaben de descobrir que durant anys ha drogat la seva mare i l’ha lliurat, inconsci­ent, a multitud d’homes perquè la violin mentre ell ho filmava tot. Uns dies més tard, en el curs de la investigació policial, s’assabenta que ella mateixa també ha estat víctima del seu pare. 

Aquest és el testimoni excepcional, lúcid, valent i sincer, de la filla de Gisè­le Pelicot, escrit com un diari. Relata el vertigen impactant en saber que el seu pare és un monstre i el dilema impossible que se li imposa: ser alhora filla de la víctima i de l’agressor. I mentre narra aquesta descoberta progres­siva i devastadora i intenta gestionar els sentiments confrontats d’empatia, ràbia i vergonya, comparteix la història de la seva mare i com va aconseguir tirar endavant. 

Barrejant l’autobiogràfic, la crònica i el pensament feminista, en Desde los zulos Dahlia de la Cerda reflexiona sobre el racisme, el classisme i la transfòbia dins dels feminismes i com aquestes eines de l’amo es converteixen en cavalls de Troia que desarticulen els moviments emancipatoris. Usant l’experiència personal analitzada des de les aportacions dels feminismes marginals, aconsegueix que conceptes abstractes com el d’“opressió” es tornin tangibles. Ens parla sobre els homes, l’esborrament de les dones i les disputes pel poder o els recursos econòmics, el foc sorotitari, els protagonismes i males pràctiques dins dels moviments socials, però, sobretot, de la importància d’articular un feminisme més enllà de la interseccionalitat, dels conceptes tradicionals del feminisme blanc, com el patriarcat: un feminisme que recupera l’experiència vital, les veus i les teoritzacions de les dones que emergeixen des dels caus. 

Aquesta és la història del llinatge de dues famílies enfrontades i emparentades alhora, una història en què allò femení i allò masculí s’entrellacen i es distancien amb cada generació.

A través d’un nou realisme mític, Beatriz Rodríguez explora el sentit profund del sotmetiment femení. Entre la realitat i el mite, aquesta història rural i quotidiana s’enlaira a l’univers del simbòlic i explora el poder ancestral de les dones, silenciat i anul·lat per la història.

Adolescents 

Aquesta és la història de la Judit, una jove de vint-i-nou anys, i el seu camí de descoberta, desenvolupament, lluita i defensa de la seva sexualitat. 

La sexualitat té un paper fonamental en el nostre desenvolupament com a persones. En un context en què cada vegada s’alimenta més el terror sexual -plantejant així la sexualitat de la dona com un espai de perill permanent- aquest llibre parla sobre la presa de consciència del propi cos, sobre la construcció social de la sexualitat d’una dona jove catalana amb la necessitat d’explorar els marges de la fantasia i el desig de les dones fora dels tradicionals estereotips masculins, sense culpa ni càstig social. 

La misogínia campa al seu aire en els fòrums, les xarxes socials i les converses quotidianes, i, encara que estiguem en ple segle XXI, els discursos reaccionaris estan més vius que mai. No ens n’oblidem: el masclisme es transforma, es camufla i es propaga a gran velocitat; per això és crucial apagar-lo abans que arrasi amb tot. 
 
Júlia Salander, analista de dades i divulgadora feminista, t’ofereix tot el que necessites saber per a respondre amb contundència a cadascun dels eslògans que aviven la nova ona misògina. 

Qui eren les sufragistes? D’on surt el feminisme radical? Per què es parla de marxisme i feminisme com d’un matrimoni mal avingut? Per què el feminisme ha estat vilipendiat i ridiculitzat? 
 
Per què les feministes han estat tractades d’“homenots”, lletges o dones sexualment insatisfetes? Com i on sorgeix l’expressió “violència masclista”? En què consisteix la masculinitat tradicional? 
 
A partir d’aquests interrogants, i molts altres, Nuria Varela repassa tres segles de fer i desfer el món, d’il·luminar teories, propostes i lideratges fascinants, i narra l’aventura d’una agitació social que cap altre moviment ha aconseguit mantenir durant tant de temps. 

Des de l’Associació in via us desitgem una feliç diada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *