Quan busques una definició de família pots trobar-ne de semblants a aquesta: “Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu. Aquests llaços són principalment de tres tipus: de parella o de matrimoni, podent ser polígam, de filiació entre els pares i mares i els fills, i de relació entre germans”. Quan volem anar més enllà, entre els professionals i voluntaris que treballem amb famílies, estem molt acostumats a parlar de famílies monomarentals, famílies extenses, famílies reconstituïdes, etc.: conceptes que fan referencia a l’estructura de la família i als membres que la composen.

Des dels serveis del SAFI (Servei d’Atenció a Famílies i Infància) de l’Associació “in via” ens interessa no només saber i conèixer l’estructura de la família, la seva organització, sinó també els seus lligams emocionals, les seves relacions intra i extrafamiliars, i poder mirar cada família com si fos única, amb situacions, sentiments i composicions que fan que tingui una identitat pròpia.

La família, per ella mateixa, és font de nodriment emocional i també normatiu pels fills/es. Això fa que tingui un poder per sobre d’altres grups de persones que es puguin formar que la fa absolutament privilegiada, i això és clar quan veus les alegries que pot compartir una família i també els patiments.

És precisament en aquest últim estat -és a dir, una família que està patint, que està en conflicte, que es troba en una situació de vulnerabilitat psicoemocional, o social en no tenir les necessitats bàsiques cobertes- com arriben les famílies als nostres serveis: en el moment de patiment i de malestar. Passem aleshores a ser espectadors/es privilegiats/des de la seva vida, de les serves parts fosques, de la seva tristor, desesperança, ràbia, i de tot tipus de sentiments de caire negatiu, que són presents quan les coses no van com haurien d’anar. Som espectadors en un petit lapse de temps, i intentem poder veure la llum, la seva llum, la que ara no mostren perquè està temporalment apagada.

Què significa veure la seva llum? Doncs vol dir, primer de tot, agrair que puguin compartir amb nosaltres, desconeguts/des, la seva intimitat, poder veure la valentia que implica obrir-se als altres. També ser conscients que els experts de la seva vida són ells i elles, que mai podrem saber més que ells de la seva vida ni de com solucionar els seus conflictes, encara que la foscor temporal no els hi deixi veure el camí. I acompanyar-los en el procés de poder veure els seus punts forts, les seves estratègies del passat per sortir-se’n, la seva alegria i el seu amor. Les agafem de la mà i les acompanyem cap al seu passat positiu, cap a la seva història alternativa del relat, la que ha existit i que encara es pot recuperar. I per sobre de tot, el més important: les ajudem a recuperar les seves capacitats com a família: com ho vam fer amb l’altre fill perquè sortís bé? Com vam superar aquella malaltia? Com ens vam acompanyar davant de la situació de precarietat econòmica? Per a nosaltres, el veritablement important és que son únics, i com a tals, tenen unes capacitats úniques, amb les quals poden tornar a sortir-se’n, mentre els agafem de la mà per explorar de nou el seu propi camí.

 

Patricia Ortuño

Cap de l’àrea d’Atenció a la Família i Infància