Quina és la tasca de la intervenció professional en casos d’abús sexual infantil? Aquesta intervenció ha de tractar el menor o incloure la família sencera? Quins sentiments sorgeixen durant el procés?

Fem avui unes consideracions sobre la funció imprescindible del professional en casos d’abús sexual envers infants o joves recollint les reflexions llançades durant el Seminari sobre Abús Sexual Infantil, organitzat fa unes setmanes pel centre Hestía i conduït pel professor Luigi Cancrini, fundador i president del Centre de teràpia familiar i relacional de Milà i director de la Comunitat de menors Domus de Luna, a Sardenya.

A través de l’exposició d’un cas atès a la comunitat que dirigeix, el professor va parlar de la importància de la intervenció professional i especialitzada en els casos d’Abús Sexual Infantil. Si es té en compte que la majoria de casos es produeixen en l’àmbit intrafamiliar, es pot considerar que és producte d’una disfunció en el sistema familiar que pot implicar generacions, fet que justifica la intervenció amb tot aquest sistema i no només amb l’infant. Si, a més, es té en compte que el pronòstic dels infants víctimes d’abús és molt millor si reben el suport dels pares, aquesta intervenció esdevé no només justificada sinó imprescindible.

La intervenció amb les famílies s’orienta a acompanyar els referents de la víctima al llarg del procés posterior a la revelació de l’abús per oferir guia, suport i un espai de reflexió. És necessari proporcionar informació i explicació sobre les peculiaritats de l’abús sexual infantil per eliminar les falses creences, ja que és un tipus de maltractament infantil amb conseqüències molt severes i concretes que cal entendre correctament.

L’impacte que aquest tipus de maltractament té en el sistema familiar va més enllà de la víctima. Sovint, apareixen sentiments de culpabilitat en els pares per no haver sabut detectar la situació i no haver pogut protegir el seu fill o filla. En d’altres casos, el desconcert i la por pel possible trencament d’alguns vincles familiars pot conduir a la negligència en la protecció de l’infant. Així, la intervenció permet redirigir el focus cap a la protecció de les víctimes i fer èmfasi en la importància del suport incondicional dels pares als infants per poder minimitzar les conseqüències. Esdevé necessari treballar les pors dels pares per evitar que es transmetin als infants en un moment en què la confiança en els adults està molt danyada i és vital que reconeguin espais de seguretat.

Les conseqüències de l’Abús Sexual Infantil a curt i llarg termini són múltiples i depenen de diversos factors, com la durada i la intensitat de l’abús, la identitat de l’agressor, l’edat de l’infant, factors psicosocials o l’impacte que hagi tingut la seva revelació. Així mateix, les seqüeles es poden observar tant a nivell psicològic com conductual i manifestar-se en el comportament, l’estat d’ànim i les conductes sexuals dels infants. La intervenció familiar permet reconèixer els indicadors d’aquestes conseqüències i oferir eines per poder respondre amb seguretat i afecte.

La importància de la intervenció familiar en aquests casos rau no només en la necessitat d’oferir una resposta de contenció immediata a l’infant i a la família sinó també en el fet que impacta proporcionalment en el futur tant de la víctima com dels seus familiars. És a dir, una intervenció especialitzada i acurada esdevé també una forma de prevenció de futures psicopatologies sorgides d’una gestió deficient de la situació. Igualment, afavoreix el trencament de dinàmiques familiars que reprodueixin i perpetuïn el maltractament com a forma de relació en favor de l’enfortiment dels vincles segurs i estables tant necessaris per als infants víctimes d’abús sexual.