Fa poques setmanes, la Jinet ha començat a treballar a l’Associació invia, en la seva primera feina estable des que fa 3 anys va aterrar a Catalunya procedent de Colòmbia.

Va arribar a Barcelona juntament amb la seva primera filla quan tenia 29 anys, amb l’objectiu de reagrupar-se amb la seva mare, que hi treballava com a infermera des de feia anys, i trobar-hi una feina relacionada amb el que havia estudiat, treball social.

Els primers temps van ser durs. “Tot semblava que havia de ser molt maco. Jo començaria a treballar del que he estudiat i posteriorment portaríem a Barcelona al pare de la meva filla”, explica ara. Però en aquells moments la Jinet no en tenia ni idea de tots els entrebancs amb què es pot trobar una persona que engega un procés d’immigració. Els problemes burocràtics i els enganys es van succeir: un advocat que “semblava molt simpàtic” li va prometre gestionar-li la documentació necessària per poder empadronar-se i obtenir el permís de residència a canvi de 700€. Però la documentació no va arribar, la sol·licitud se li va denegar i només després d’haver realitzat el pagament i de mesos d’espera van esbrinar que el reagrupament familiar només es pot realitzar amb menors de 21 anys i només amb persones de les quals tinguis la pàtria potestat, unes condicions que, per tant, les excloïen tant a ella com a la seva filla. L’advocat li va demanar a la Jinet més diners per presentar un recurs, però ella s’hi va negar: “No et donarem més diners fins que no surti aprovada la resolució”, va assegurar-li. El dia de la presentació del recurs, l’advocat no va acudir a la cita: ell tenia tota la documentació i per tant, la Jinet i la seva mare no podien fer el recurs pel seu compte. Van anar a buscar-lo al seu despatx però no hi era i finalment, després d’una agra discussió amb la seva secretària, van poder aconseguir la documentació. “Aquell dia va ser el més difícil de tots els que he estat a Barcelona, perquè totes les meves il·luscions i felicitat van desaparèixer. Tots vam sentir molta ràbia i impotència.”

La Jinet va decidir no rendir-se i va intentar trobar una solució pel seu compte. Va buscar entitats que poguessin ajudar-la i va topar gairebé per casualitat amb l’Associació invia. Va demanar-hi cita i va entrevistar-se amb una de les especialistes del nostre Servei d’Inserció i Formació (SIF), que se centra a facilitar la incorporació de persones de col·lectius vulnerables i aturades de llarga durada al mercat laboral mitjançant la construcció d’un itinerari de treball personalitzat. Allà li vam recomanar que estudiés català i millorés la seva capacitació tecnològica i la vam inscriure a la borsa de treball de l’entitat. Poc després, va aconseguir una feina i va començar a treballar en el sector de la neteja. “Sentía alegria perquè per fi havia trobat feina i guanyaria diners, però a la vegada tenia una mica d’inseguretat, ja que mai havia netejat una casa que no fos la meva. Però poc a poc vaig anar acostumant-m’hi.”

Va anar encadenant algunes feines de curta durada mentre, al mateix temps, s’anava formant, estudiant català i traient-se el títol de monitora de lleure. Entremig, va aconseguir que el pare de la seva filla pogués venir a viure també a Barcelona.

La seva constància estava obtenint els seus fruits i finalment, quan feia tres anys que era a Barcelona, va rebre la trucada que li canviaria la vida: des de l’Associació invia li vam proposar de participar en un programa d’inserció laboral per a persones amb situació vulnerable i amb més de 3 anys empadronats a Catalunya. Des de principis de març treballa a la mateixa associació, realitzant tasques administratives. “Era l’oportunitat que estava esperant tot aquest temps. Estic molt contenta: aprendré molt i serà una experiència inoblidable a nivell laboral i personal.”

Si vols saber més sobre els programes d’inserció de l’Associació invia: