Imatge dissenyada per Freepik

Avui, dia Internacional de la dona, des de l’Associació “In via” volem commemorar les dones que arreu del món lliuten per trencar amb les desigualtats i la violència. Són dones trencadores que, amb el seu valor, obren el camí cap a les lliberats i la dignitat de moltes altres que pateixen.

El 8 de març de 1908, 129 dones van morir a una fàbrica textil de Nova York mentre protestaven per les lamentables condicions laborals a les quals es veien sotmeses. La resposta dels patrons de llavors va ser semblant a la que a principis de 2014 van exercir les autoritats de Cambodja contra les treballadores de les fàbriques tèxtils del país asiàtic: calar foc a l’edifici on s’havien tancat.

Existeix un recorregut que pot seguir-se a través de les bretxes en el silenci i el conformisme, amb la injusticia que talla les llibertats de nenes i dones en tots els països de la Terra. El camí avança des de les treballadores de Nova York de començaments del segle XX, a les protestes actuals de les treballadores tèxtils cambodjanes. De l’exèrcit del Sari Rosa (la unió de dones índies que, fartes de patir maltractaments i violacions continuadament a les seves comunitats, decideixen organitzar-se per defensar-se) a l’assassinat de l’activista mediambiental Berta Cáceres a Honduras fa només uns dies per la defensa de la comunitat indígena del seu país i la defensa del Drets Humans. De les dones que abandonen cada dia situacions de violència dirigides directament contra elles i en ocasions també contra els seus fills, fet que les obliga a iniciar un procés de reconstrucció dur, en el que la fugida de l’agressor limita els seus moviments i suposa un devastador confrontament amb la soledat, la vergonya i l’aillament. A les joves, migrades o no, que decideixen posar punt i final a la reducció de les llibertats, a matrimonis forçosos, abusos de tot tipus i a la prohibició d’estudiar, treballar i d’ésser, en definitiva, elles mateixes les qui decideixin com portar les regnes de les seves vides.

Les que trenquen amb el seu entorn, obren l’esquerda perque entri llum, i assenyalen amb les seves accions les coordenades exactes de la injustícia sistematitzada, de la discriminació i la violència contra dones i nenes. Aquesta ruptura suposa, a més, fer front a la repressió en les seves formes més dures. També a la soledat, la desubicació, l’exclusió social, el rebuig dels seus familiars i les seves comunitats.

El 8 de març commemora a les dones que trenquen amb les imposicions, aquelles que treballen en la construcció d’una vida propia, digna i escollida, per a elles mateixes, i per a una ciutadania conscient dels seus drets i capaç de defensar-los: és l’exercici d’una vida que va més enllà de la simple supervivència. Acompanyar, protegir i promoure els procesos d’emancipació i denúncia de la desigualtat és responsabilitat de les societats que pretenen considerar-se de dret. Celebrar aquesta data des de la consciencia del que significa la seva existència, implica una necessitat de fer memoria, i de prendre prespectiva de tot el que encara queda per trencar i reconstruir d’una forma més justa.

Per Associació “in via” – 8 de març de 2016 0 28